Comprar productes locals, consumir de forma respectuosa amb el medi ambient, privilegiar els productes a granel i amb certificació ecològica, són algunes de les tendències en comerç d’aquests últims anys que cada dia més, s’estan fent lloc a casa nostra.

Una de les claus del comerç és i ha estat, satisfer les necessitats del client tot adaptant-se a les circumstàncies de cada moment i actualment el nostre comerç ha d’adaptar-se a un dels grans reptes als quals ha de fer front la nostra societat: la transició ecològica, concepte que reuneix un conjunt de principis i pràctiques adoptades per evolucionar cap a una renovació del nostre model econòmic i social.

Per afavorir l’assoliment d’aquest repte actualment ja hi ha mesures d’àmbit local com les impulsades per l’Ajuntament d’Olot d’avançar la prohibició de lliurament de bosses de plàstic al mercat setmanal de venda no sedentària. Una mesura que serà d’obligat compliment en tot el territori català per part del comerç a partir del 2021. Una altra de les mesures previstes dins l’àmbit europeu és al 2025 assolir el 55% del reciclatge dels residus generats i limitar a un màxim del 10% la quantitat de residus generats destinats a l’abocador al 2035. Aquestes restriccions però no han de ser vistes com un obstacle per al comerç sinó que representen una oportunitat per alinear el comerç actual amb la demanda que fa la societat a dia d’avui i on el client tendeix a la demanda d’un consum més responsable i més respectuós amb el medi ambient.

Segons dades de l’agència catalana de consum aquest 2019, en un mes, un 75.9% dels catalans i catalanes ha comprat algun producte de proximitat (producte local i/o de temporada), un 53, 6% algun producte ecològic i un 26,6% algun producte de comerç just; dades que constaten nous comportaments de consum, més ètics i socialment responsables que fan preveure un canvi de model de consum actual i que ens mostren com seran els futurs consumidors.

Aquest canvi de comportament ha vingut influenciat en bona mesura per la consolidació d’internet en les nostres vides i que des de fa anys ja actua com a amplificador del sistema col·laboratiu, un sistema col·laboratiu i d’informació compartida que a dia d’avui fa que sovint siguin els clients qui incitin als professionals a anar més lluny, en aquest cas en termes de sostenibilitat.
Adaptar la oferta dels comerços a aquesta nova demanda i ampliar-la a fi que garanteixi el dret dels consumidors a consumir seguint criteris de sostenibilitat és una opció que posen sobre la taula les cooperatives, unes cooperatives que fomenten justament el treball col·laboratiu i la creació de xarxa conscients que el consum és una poderosa eina de transformació social i on l’àmbit d’actuació és molt ampli: mobilitat, energia, alimentació, telecomunicacions, tèxtil, finances o habitatge tan sols per posar-ne alguns exemples.

Arreu d’Europa ja fa anys que s’estan fomentant campanyes per afavorir el desenvolupament d’empreses ecoresponsables, tan des l’àmbit privat, el públic o el cooperatiu, promocionant per exemple l’adhesió dels comerços de proximitat a cooperatives o a la participació d’accions que posin en valor aquest nou paradigma de consum. També a casa nostra, veiem com la societat civil, l’administració i l’empresa privada han començat a impulsar iniciatives que afavoreixen el creixement d’un nou model de consum més sostenible amb etiquetes com la del Comerç Verd amb campanyes a favor de les bones pràctiques comercials. Unes pràctiques que permeten als consumidors comprar de manera responsable, reduint embolcalls, posant cabassos a disposició del client i fomentant l’ús dels envasos reutilitzables; essent tots aquests comerços molt conscients que, són ells qui lluny de les grans cadenes de distribució, tenen un rol principal en aquest nou comerç tant per la seva capacitat d’adaptació com per l’efecte creador de xarxa social i fidelització.

Hem de dir que a la Garrotxa, aquesta tendència és més fàcil recuperar-la que en zones més urbanitzades, ja que la capacitat d’adaptació i de resiliència és més elevada en pobles i ciutats més petites com el que habitem, ja que la relació amb el nostre entorn és més propera, de confiança i de col·laboració continua.

Finalment, afegir que garantir totes aquestes modalitats de consum i producció sostenibles forma part de l’ODS 12 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Una agenda promoguda per les Nacions Unides al 2015 amb 17 objectius que marquen l’acció global per al desenvolupament en els propers anys però que on pren realment força és a escala local.

Agraïm la col·laboració per a l’elaboració d’aquest post a Resilience Earth i a la cooperativa Opcions.